Crònica de Sant Fèlix –
30/08/2008
Obrien plaça els sempre totpoderosos, espant de llurs enemics, Castellers de Vilafranca, i atacaren en primera ronda, com tenen per costum per Sant Fèlix, el 4de9fa. Ha pujat força bé sense vacil·lacions i pràcticament perfecte llevat d'algun petit incident en la primera aleta, subsanat amb gran mestria. En segona ronda han alçat, al segon peu, el 2de9fm, colós encara no vist aquesta temporada, llevat d'un lamentable intent sense solta ni volta per les Santes. Han domenyat el monstre amb franca suficiència, gesta que ha desaforat el clam laudatori de la plaça bocabadada. En tercera ronda, tanmateix, els vilafranquins han decidit no forçar més la màquina, en tant que ja eren sens dubte els vencedors de la batalla, ultra disposar del portentós pilar de vuit en la recambra. Així, amb un fàcil 3de9f, han finalitzat la seva darrera ronda, a l'espera d'un Pde8fm que ha estat completat amb tantíssima facilitat que ha garratibat el públic entregat.
La Colla Joves Xiquets de Valls ha anat a per totes i ha signat la seva millor exhibició de fa temps, recuperant, per fi, els castells de gamma extra, des del 2de8 de Santa Úrsula del 2004. D'aquesta faisó, després d'un còmode 3de9f, han descarregat per primer cop en la seva història el 5de9f. La supercatedral s'ha bastit a la primera amb molt bones mides fins a la carregada, moment a partir del qual ha calgut defensar el monument amb força i coratge. Pletòrics, eufòrics, han completat un castell que ha costat moltíssim als muixerrillos, molts intents pel camí els darrers anys i una tirallonga immensa de catedrals de mides exactes i harmòniques. Per acabar l'actuació han abordat el 4de9f que, després d'un intent reduït a llenya amb acotxador col·locat, ha estat descarregat amb molts treballs i suors, vencent la por de la canalla, que per un moment s'havia fet enrere. I per acabar, han aixecat dos tristos pilars de cinc, i hom es demana quan els muixerrillos seran capaços de posar-se a l'alçada de les colles grans també pel que fa als pilars.
Per la seva banda, els rosats han començat amb un 3de9f, com la Colla Joves, però molt més rebregat, que semblava en algun moment que es trencaria. Han mirat de donar la campanada amb un 3de9fa inèdit que s'ha ensorrat a la primera i que ha sonat a fantasmada. En repetició han portat a plaça l'únic castell de vuit de l'actuació, el 3de8a. Per tancar castells, han carregat el 2de9fm, tot just el segon que es corona aquesta temporada, que ha pogut aguantar amb prou feines l'aleta, fent figa tot seguit. Finalment, els vallencs han portat també el Pde8fm, molt més insegur que el dels verds, que ha caigut també en la descarregada.
I els Minyons de Terrassa han obert amb el 3de9f més parat del dia i han portat després el segon 5de9f de Sant Fèlix. Ha pujat més remenat que el de la Joves, i amb problemes amb la canalla del dos, que l'ha fet endarrerir fatalament. En la descarregada s'ha ensorrat la construcció, incapaços d'aturar les batzegades en totes direccions. Han finalitzat amb el 4de9f amb molts problemes en un terç, incidència que obligat a defensar aferrissadament el castell fins el final. Com a comiat, un bell pilar de sis.
I ara aviam què passa d'aquí al Concurs —tot i que els Minyons no hi vagin.
[Crònica confegida a distància tot llegint les informacions que ha anat donant Falques]
Escrit per en Josep. Arxivat a Castells. Digues-hi la teva (2)
Diada del Gall 2008 –
21/07/2008
Avui el dia és núvol, ahir al matí ja va començar. Ens va alleugerir lleugerament el bat de migdia i cap a les cinc el sol només s'endevinava rere el tel de núvols. Avui és un dia gris... però ahir va ser espletant.
En resum, al matí els Castellers de Vilafranca van fer llenya per tot un hivern a Mataró. Els Capgrossos van descarregar la tripleta màgica de forma molt emotiva; capaços de suar els castells de 9 gairebé com la Vella, segueixen la progressió que van aturar fa un parell d'anys pel tema Mariona. Ahir encara donaven gràcies al cel i hi llençaven petons. Els verds, com sempre, estirant més el braç que la màniga, tenien intenció de fer l'impossible amb soques alienes sota el seu folre; i tot i la seva experiència en aquest camp, no els hi va sortir bé i només van carregar el 3de9f. Llàstima pel plaer estètic perdut, però per la resta no cur pas.
I a la tarda hi havia la diada del Gall, que abans mig-coincidia amb la Festa Major (que s'esqueia per Santa Magdalena, que és demà), i que ara representa l'actuació més forta de la primera part de la temporada abans del descans d'istiu. I enguany ha estat així, també.
No se'n pot dir gaire res. Hem començat en aquesta ocasió pel 4de7, que ha servit per estrenar canalla, cosa que l'ha alentit i ha fet que s'anés desarranjant una mica de mica en mica. Però res de preocupant, llevat d'un baix que xisclava i gairebé somicava perquè el segon li enfonsava una clavícula.A segona ronda el 3de7, que també ha pujat tremoladís i en passar l'enxaneta ha clavat una fuetada a segons que ha desfermat algun crit, però s'ha recuperat i tot ha anat bé. Per acabar la tripleta, 5de6 que a la foto sembla una mica desmanegat. I apa, a pilars per fi hem provat el de 5. Després de setmanes d'assaig i de tenir-ne gairebé dos de diferents a disposició del cap de colla, s'ha triat el que oferia més garanties i, just un any més tard del darrer que vem portar a plaça —i que quedà carregat—, l'hem plantat amb decisió i tal i tal i ha pujat esplèndid, segur, ferm, lluminós i etcètera. Oh, cargolins cridant, saltant i plorant i abraçant-se i petonejant-se! Oh, Cargolins, per fi una colla normal. El pilar no sembla una excepció, com els dos darrers (un per temporada, el darrer descarregat a l'última diada de la segona temporada de la Sílvia). Sembla que si no falla el tronc el podem anar tirant arreu on anem, més o menys com fem amb el tres i el quatre de set. Bé, és el que m'agrada pensar.
I pel que fa a fer el pas —castells de set i mig— jo espero també a Festa Major. Perquè era evident que ahir no podia ser. De moment estic molt content del meu segon pilar de cinc descarregat en 5 temporades que porto a la colla. Un balanç fluixet. Sembla que el millorarem aviat.
Diada del Gall 2008
Esplugues: Pde4, 4de7, 3de7, 5de6, Pde5, Pde4
Figueres: Pde4, 4de6, 3de6, 2de6, Pde4
Dos de dos –
12/07/2008
Havem vist «Dos de dos», obra de teatre, al Brossa, espai escènic alternatiu, d'aquells que mostren obres que costen d'entendre i cal rumiar-hi una mica en silenci per treure'n l'entrellat, o alguna cosa. Aquesta vegada no ha estat diferent i ja, des de la primera escena, comences a planye't d'haver comprat l'entrada. En tot cas, trobo que un cop entrat i acceptat el joc de quatre diàlegs simulanis entretallats —recurs que es va repetint contínuament—, i aterrat sense manies en la proposta del senyor Albert Mestres, dramaturg, tot comença a rodar més fàcilment.
L'obra escenifica les relacions d'una parella granadeta de catalans de la ceba que viuen en un barri decadent, marginal, del centre de Barcelona —potser el mateix Born—, i que, veient com tot allò amb què s'identificaven s'enruna, focalitzen les seves frustracions contra els immigrants, personificats en un veí que, pel que sembla deduir-se dels diàlegs impossibles, hauria robat tres-cents euros, potser ajudat per la filla de la parella, que també sortia amb un tal Mohamed. En concret, és la dona qui escup la majoria o la totalitat dels tòpics contra els immigrants, alguns dels quals fins i tot jo he fet servir, com ara que són incapaços de proferir una puta paraula en català. En tot cas, la dona, hipòcrita ella, se sent atreta per aquest moro, que és butanero, i quan el marit bada puja a la cambra on el tenen tancat i follen alegrement.
L'home, per la seva banda, passa bastant de la muller, defensa l'immigrant, s'ofega en raigs de vi, recorda tot sovint quan ell era cap de colla i parla una mica de castells, de vegades errant-la, com quan posa manilles al tres de nou —un error d'allò més tòpic, quants cops ho hauré sentit? En el fons, tots dos són uns pobres infeliços que veient perdre la seva identitat, rebutjant com a agressiva la cultura de l'immigrant, blasmant-lo per totes les malvestats que els han anat colpint, sublimen finalment totes llurs pors i limitacions en el rostre d'un desgraciat sense un clau a la butxaca.
Com que no veureu l'obra, puc explicar el final. Sembla ser que una filla de la parella s'enrotlla amb el Rajid. La mare no ho pot comportar i el pela. Acaba la parella menjant un estofat de moro, i ella acusa el marit d'atrida, que segons sé vol dir «grec» en les guerres de troia i Grècia, cosa que enllaça amb la història d'Helena i Menelau que, resumidament, segons sé de L'Eneida i sobretot de la Viquipèdia, va anar així: Menelau era rei d'Esparta, casat amb Helena; per la seva gran bellesa, Paris, fill de Príam, rei de Troia, la seduí o la segrestà; quan acabà la guerra de Troia, la parella es reconcilià i Helena i Menelau regnaren a Esparta feliços i menjaren anissos.
En fi, es pot assajar de fer un paral·lelisme estranyíssim entre l'obra i la guerra de Troia, si la coneixeu una mica, i llavors tot pren una altra llum. Però si del que tracta Dos de dos és de la identitat dels catalans i com es prenen la immigració, trobo que és una forma d'expressar-ho original tot i que el missatge no ho sigui de cap manera, i que si és difícil d'entendre'l no és perquè sigui molt elevat ni filosòfic —ni antitòpic ni mil collonades més—, sinó perquè han introduït tantes filigranes de tota mena que no hi ha manera d'agafar-lo per enlloch. T'hi repenses i en treus algun suc, però a mi, si no me l'arriben a explicar, no sé què hagués acabat pensant. El missatge? Que si no fem l'esforç de conèixer l'immigrant acabarem bojos incorrent fins i tot en el canibalisme, la llei de la selva, el ball de bastons.
Escrit per en Josep. Arxivat a Castells. Digues-hi la teva (0)
Diada a Barberà –
7/07/2008
Doncs bé, avui també hi ha hagut diada, moltes de consecutives. Aquest cop, seguint la gira, ha tocat a Barberà del Vallès. Esperant-me qualsevol cosa, certament m'ha agradat la plaça on hem actuat —la Plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. Érem els tercers en l'ordre d'actuació. Com que érem uns quants més que la setmana passada i podíem lligar bé els nostres castells de set, hem tornat a la mateixa cantarella de la temporada: tres i quatre de set, en aquest ordre. Han anat bastant bé —si més no, això m'han dit els que eren fora—, tot i que des de dins han semblat més insegurs que altres vegades. A tercera ronda hem canviat el cinc pel 2de6 a causa de manca d'efectius. I hem acabat amb tres pilars de quatre. Al darrer assaig va anar força bé un de quatre descarregat net, i esperem que, si més no, aquest tema el puguem superar ben tost, car m'és vijares que havem-ne garanties e, ausades, ja n'hi ha prou d'aquest color.
Els de Sabadell han fet una actuació collonuda. Han començat amb el 5de7 que els hi ha anat força de puta mare. A segona ronda el 3de7 aixecat per sota, que sempre és un espectacle i sempre la gent comença a aplaudir abans d'hora perquè no en té ni idea. Ha pujat, com és costum, força desmanegat i ha patit bastant per carregar-lo, però l'han fet i ha estat un plaer veure'l. El dia anterior ja l'havien completat per primera vegada enguany. Per acabar, el 2de7, el primer de la temporada, que ha patit bastant també, ha calgut defensar-lo molt però que també s'ha descarregat i també ha estat molt emocionant.
I per la seva banda, els Margeners han fet el 4de7 que no ha tingut gaire bones mides i que, potser per això, ha descartat el 3de7, que no sé si el volien tirar avui però que en tot cas ha estat substituït pel 3de6 que no ha donat problemes. Tant Sabadell com Guissona han pres comiat amb el pilar de cinc.
I això és tot. Només vull aclarir, per si algú vol opinar després, que jo estic en contra de fer dels castells una competició aviam qui guanya a cada diada, que és si fa no fa la concepció que tenen els Castellers de Vilafranca. Cadascú va a plaça amb el seu programa per tal de treure'n el màxim rendiment en vistes a mig o llarg termini. El que jo vull dir és que, de vegades, veient el que fa o vol fer o farà la colla amb qui comparteixes plaça, i més si és una colla més o menys rival (en el bon sentit del terme), llavors vulguis prémer més a fons l'accelerador i arriscar. Això trobo que és bo perquè obliga a autosuperar-se i pot fer més interessants les actuacions. Si algú no és del meu parer, tant se me'n dóna, tants caps tants barrets, i tenim representants eximis de cada opinió arreu del món casteller.
Festa Major de Barberà
Esplugues: 3de7, 4de7, 2de6, 3Pde4, Pde4 al balcó.
Saballuts: 5de7, 3de7s, 2de7, vano de 5.
Margeners: 4de7, 2de6, 3de6, Pde5.
Diada a Manlleu –
30/06/2008
Aquesta chronica em costa d'escriure per dos motius. I el principal és que hosts espanyoles gallegen ensuperbits pels carrers de la cathalana terra, com si estiguessin a casa seva (per descomptat!), recordant-nos que som una colònia i que la potent maquinària estatal dia rere dia guanya un pam més de terreny i som més a prop de capitular. Ja és hora de deixar de resistir esporuguits i tancats dins la closca: ja va sent hora d'engegar-los a pastar fang, a tota aquesta caterva —exèrcits bàrbars!—, aquest ardat de trinxeraires pollosos guturals saharians.
Pel que fa a la diada castellera, ha estat també força fastigosa. Com que érem poquíssims i nosaltres mai no ens tirarem a la piscina, assenyadament hem fet el que podíem fer. A primera ronda un tres de sis que de tan parat feia basquejar. A segona, una torre que no ha anat tan bé, ha tremolat bastant i s'ha torçat. Finalment, un 4de6a de tota la vida sense gaire cosa destacable. Per acabar, dos tristos pilars de quatre.
Els de Manlleu, els Nyerros de la Plana, sí han forçat la màquina. Després que la temporada passada no fessin l'aleta a cap castell de set, i d'haver hagut de ballar-la molt magra a moltes actuacions en què ni tan sols podien acabar les rondes (o feien tres, tres amb agulla i torre), avui han tornat a descarregar un castell de set, el tres de set. Certament, no tenien prou pinya per fer-ho. Però, i què? I què collons importa? Si l'han fet és perquè podien fer-lo, només els calia més pinya: la d'una segona colla, mal que fos tan limitada com nosaltres. Si Esplugues hagués sofert una travessia pel desert com els Nyerros, jo també aprofitaria la primera avinentesa per tirar a plaça el 3de7. A mi, aquestes crítiques de «no tenien prou pinya, quina barra» em semblen molt desafortunades, crítiques típiques de saberuts setciències com una determinada colla vestida de gris. El que compta és fer el castell, i punt. Si filéssim tan prim, per Sant Fèlix veuríem merda punxada d'un pal. Fins i tot a la Plaça del Blat hi ha sovint moltíssims castellers infiltrats d'altres colles, especialment en les diades més importants.
En fi, van provar el 3de7 a primera ronda, i tot i que el tronc estava molt bé de mides i consistència, l'acotxadora es va encallar a terços o quarts i el van haver de baixar. A la repetició, i a segona ronda, van tirar castells de sis. A tercera ronda van repetir el 3de7, demanant a tothom que s'hi posés: per exemple, jo vaig haver de deixar la meva cervesa fresqueta a la taula, a l'ombra. Van canviar la canalla per evitar repetir problemes. El cas és que el tres va pujar molt més tremoladís i desmanegat que el primer. Tanmateix, per ser el primer en força temps va estar bé, i me n'alegro. Per finalitzar, a més a més, un bonic pilar de cinc.
Doncs de puta mare tot. Molta calor. Vem anar a dinar al seu local, que va estar molt bé certament. I ara els subnormals no deixen de cridar pel carrer com micos tropicals que són.
Escrit per en Josep. Arxivat a Castells. Digues-hi la teva (2)
Diada a la Zona Franca –
22/06/2008
Aujourd'hui hem tornat de ple a Esplugues, en concret a la Zona Franca de Barcelona, a fer castells. He ficat la camisa i una faixeta al meu sac i via Carrilet m'hi he plantat ràpid. Molta calor. Un cel blau sulfat de coure, infinit oceànic, blau barrufable, una enorme pantalla blava de Windows que s'estimbava a sobre com una pedregada de làmines de cobalt. Tot i ser un color fred, devia ser blau de flamarada, flama que abrusa la Unió Europea, blava també, el color de l'himen pirètic de la verge Maria.
En arribar-hi jo, els de la camisa blava (els Castellers d'Esplugues) solcaven les pregoneses celestes amb l'aleta del tres de set, tauró blau que profanava la quietud feixuga estiuenca, voraç, nietzschià, queixalant prop del port de Barcelona i etcètera [la puta...].
La segona onada va portar el 4de7, que també va nedar furiós entre les mars porugues de la Zona Franca. Per acabar, el 5de6, una plàcida balena blava que va tornar a ensenyar l'aleta aquesta temporada, una vegada més. Com a comiat, tres sardines esquifides.
Pel que fa a Sants, un bonic 3de8, seguit del 2de7 i un 4de8 més treballat, ultra el vano de 5. Els Moixiganguers van ensopegar amb el 4de7; després de la carregada, quan per fi havia pogut asserenar-se, va rebregar-se fatalment al pom de dalt i va arrossegar tota la bastida. Van haver d'abaixar pretensions, amb 4de6a i 2de6 i Pde5.
Feia molta calor. El cel era d'un blau intens que feia angúnia. I he suat com un fill de puta per tornar a casa, malgrat ser poc camí, tot i que de suau pujada.
Diada de la Zona Franca
Cargolins: 3de7, 4de7, 5de6, 3Pde4
Borrinots: 3de8, 2de7, 4de8, vano de 5
Moixiganguers d'Igualada: 4de7c, 4de6a, 2de6, Pde5
Llegir més?
